Con la espada y el arado : la política de Correa Veglison en Barcelona (1940-1945) / Javier Tébar Hurtado
Tébar Hurtado, Javier


En: Historia del Presente. [Segovia], núm. 15 (2010) , p. 27-46 (Expediente. El principio del movimiento) 
Número dedicat a: "El primer franquismo. Nuevas visiones". Notes. Resums en castellà i anglès.

Aproximació a la política del governador i cap de Falange de Barcelona entre 1940 i 1945, Antonio Correa Veglison, que analitza i interpreta les conseqüències del seu projecte polític d'unificació real -i no solament formal- de falangistes, tradicionalistes i grups dretans a la província, tractant de cohesionar i disciplinar un partit nacional que servís per a consolidar la dictadura i facilités, al mateix temps, una política molt influenciada per l'ideari feixista, si bé no exempta de contradiccions per la seva voluntat de conferir-li tints accentuadament tradicionalistes. Una opció ideològica inclusiva en un període com aquell li va conduir al fracàs polític.

1944. Les visites del governador Correa Veglison a la conca minera berguedana i les fotografies de Pérez de Rozas com a testimoni / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 32, núm. 116 (Estiu 2013), p. 31-38 : il. (Dossier. Històries de la mina) 
Notes.

Contrarevolución y poder agrario en el franquismo: rupturas y continuidades / Javier Tébar Hurtado; dirigida per Pere Ysàs Solanes
Tébar Hurtado, Javier


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2007
Dirigida per: Ysàs Solanes, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2005
1 fitxer informàtic
Document llistat. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou índex de quadres i gràfiques. Inclou apèndix documental.
ISBN 9788469040034

Aquesta tesi és un estudi sobre la contrarrevolució agrària protagonitzada per la dictadura del general Franco, i sobre quins van ser els seus resultats, entre 1939 i 1945, a la província de Barcelona. La qüestió més coneguda sobre aquest fenomen és la demolició de la reforma agrària republicana realitzada per les noves autoritats. Aquesta operació no va consistir únicament en la tornada de les terres als quals eren els seus propietaris el juliol de 1936, sinó que entre els seus resultats va destacar també l'inici d'un cicle de desnonaments de notables dimensions, que va tenir greus conseqüències socials. La repressió va jugar un paper de primer ordre per consolidar el règim. Entre les seves conseqüències immediates van estar l'exili de molts dels dirigents de l'univers associatiu teixit al nostre país al llarg del primer terç de segle, que havia tingut un protagonisme destacat en la consecució d'un marc democràtic en els anys trenta. Entre els quals no van poder o no van voler marxar del país, alguns van patir l'empresonament i uns altres les execucions sumarísimes. Un nombre elevadíssim de camperols catalans que havien tingut algun tipus de participació política o sindical van ser víctimes de la repressió.

Barcelona, anys blaus. El governador Correa Veglison : poder i política franquistes (1940-1945) / [ressenya de] Juan Carlos Colomer Rubio
Colomer Rubio, Juan Carlos


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 25, núm. 70 (2011)
Ressenya de:
- Tébar Hurtado, Javier. Barcelona, anys blaus: el governador Correa Veglison : poder i política franquistes (1940-1945) / Javier Tébar Hurtado. Barcelona : Flor del Vent, 2011

Barcelona, anys blaus: el governador Correa Veglison : poder i política franquistes (1940-1945) / Javier Tébar Hurtado
Tébar Hurtado, Javier


Barcelona : Flor del Vent, 2011
444 p., [8] p. de làm. : il. ; 23 cm (Col·lecció De llevant a ponent, 17) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788496495463

La vida d'un personatge es presenta com una metàfora sobre les formes amb les quals s'implantarà la dictadura del general Franco dins d'un espai i un temps, aquest és el problema central que es planteja La Barcelona dels anys blaus. És un estudi del Règim enfocat cap a dalt, cap al poder polític i econòmic, però que no deixa de banda les actituds i les accions dels de baix. S'analitzen i interpreten els mecanismes de corrupció econòmica imperants aleshores, amb ramificacions prou extenses, formant el nus on s'entrellaçaven els poders polítics i els poders socials, i subratlla les seves dinàmiques contradictòries. La Barcelona dels anys blaus és principalment l'escenari urbà dels comportaments bruts i de l'embrutidora atmosfera moral de la Dictadura, de la batalla simbòlica del Règim per obtenir suports, de les retòriques polítiques de les persones que exerciren el poder per tal d'imposar una determinada idea d'Espanya i de Catalunya. Però també d'aquells altres que els hi donaren suport, bé per convicció, per desig material o avarícia bé fossin elles mateixes víctimes de la por, de la indefensió, de la misèria absoluta, de l'enveja o de la traïció. Ben pensat, potser vist com el paisatge format per un conjunt d'actors moguts per tot plegat.

Contrarevolución y poder agrario en el franquismo: rupturas y continuidades / Javier Tébar Hurtado; dirigida per Pere Ysàs Solanes
Tébar Hurtado, Javier


Dirigida per: Ysàs Solanes, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2005
4 vol. : il. ; 30 cm
Document llistat. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou índex de quadres i gràfiques. Inclou apèndix documental.

Aquesta tesi és un estudi sobre la contrarrevolució agrària protagonitzada per la dictadura del general Franco, i sobre quins van ser els seus resultats, entre 1939 i 1945, a la província de Barcelona. La qüestió més coneguda sobre aquest fenomen és la demolició de la reforma agrària republicana realitzada per les noves autoritats. Aquesta operació no va consistir únicament en la tornada de les terres als quals eren els seus propietaris el juliol de 1936, sinó que entre els seus resultats va destacar també l'inici d'un cicle de desnonaments de notables dimensions, que va tenir greus conseqüències socials. La repressió va jugar un paper de primer ordre per consolidar el règim. Entre les seves conseqüències immediates van estar l'exili de molts dels dirigents de l'univers associatiu teixit al nostre país al llarg del primer terç de segle, que havia tingut un protagonisme destacat en la consecució d'un marc democràtic en els anys trenta. Entre els quals no van poder o no van voler marxar del país, alguns van patir l'empresonament i uns altres les execucions sumarísimes. Un nombre elevadíssim de camperols catalans que havien tingut algun tipus de participació política o sindical van ser víctimes de la repressió.

Franquistes per a després d'una guerra / Josep-Maria Colomer
Colomer, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 12 (gener 1979), p. 41-46 : il.